ABRAÇAFANALS: Persones aduladores, sense criteri propi. 

ABUSANANOS: Que abusa dels febles.

ACABACASES: Persona malgastadora.

AFAITAPAGESOS: Aquell que procura treure profit de la gent amb males arts.

AGAFA-SOPES: Que s’entreté amb excés, que s’eternitza en l’execució de les coses.

AIXAFAGUITARRES: Persona que fa anar malament un pla previst.

APARDALAT: Curt d'enteniment. 

APELAGÓS: Dit de la persona que es fa pesada per excés d'amabilitat, per massa sociable.

ARROGANT: Qui s’atribueix una importància, un valor, una dignitat, un poder, excessius. 

ASE: De poca intel·ligència. 

BABAU: Manca d'intel·ligència. 

BACÓ: Porc. 

BAGASSA: Prostituta. 

BAIX DE SOSTRE: D'escassa intel·ligència.

BAJOCA: Ésser una persona de poc seny. 

BALIGA-BALAGA: Que no té formalitat en res. 

BANDARRA: Persona sense cap mena d’escrúpols.

BANYUT: Que la seva parella l'han enganyat amb un altre. 

BARBAMEC: Noiet que va d’home i que té poca barba. 

BARJAULA: Prostituta.

BARLIQUI-BARLOQUI: Poc seriós, esbojarrat.

BENEIT: Ximple, curt de coneiximent, no tenir caràcter.

BERGANT: Mala persona, de mala conducta moral.

BLEDA ASSOLELLADA: Amb poc caràcter i decisió, poruc.

BOCAMOLL: Que diu fàcilment allò que caldria callar, que tot ho xerra.

BOCOI: Persona ximple. 

BOIG: Que ha perdut la raó, que pateix d’una malaltia mental. 

BORDEGÀS: Persona que no és de bona llei.

BORINOT: Que no calla mai, pesat. 

BOTIFLER: Persona que col·labora amb els enemics de la seva terra. 

BRAGASSES: Covard. 

BRÈTOL: Persona sense escrúpols capaç de qualsevol mala acció.

BRIVALL: Sense escrúpols capaç de qualsevol mala acció. 

BURXETA: Que li agrada burxar els altres, incitar i moure renyines.

CABUT: Que es manté molt ferm en les seves idees o intencions, fins i tot si són errònies o falses. 

CAGABANDÚRRIES / CAGAMANDÚRRIES: Irresponsable, fa les coses sense seny. 

CAGADUBTES: Dit de la persona molt indecisa.

CAGANDANES: Que aparenta activitat i energia, però que no fa res d'importància i és dèbil de caràcter.

CAGANER: Covard. 

CAGALATXA: Avar, gasiu. 

CALÇASSES: Persona que es deixa manipular per la seva parella.

CANTAMANYANES: Aquell que és informal i de poc crèdit.

CAP DE FAVA: D'intel·licència curta.

CAP DE SURO: De poca intel·Iigència. 

CAP DE TRONS: Esborrajat, lleuger, sense seny. 

CAPSIGRANY: Es diu a qui obra demostrant poc enteniment.

CAPSOT: Que té el cap gros / de poc seny.

CARALLOT: Persona aturada, encantada. 

CARCAMAL: Dit de qui ha arribat en un grau extrem de decadència física a causa de la vellesa.

CATXASSA: Que es mou sense esma, amb posat fleuma. 

CAVALLOT: Persona, especialment jove, esvalotada, que obra sense reflexió. 

CERCABREGUES: Que es dedica a cercar o moure bregues o baralles. 

CORCÓ: Que és molt pesat, que sempre repeteix les mateixes coses i no deixa els altres tranquils. 

CUL D'OLLA: Inútil, de poca categoria. 

CURT DE GAMBALS: Curt d'enteniment. 

DESCASTAT: Sense bons sentiments envers la seva familia, el seu país.

DROPO: Que fuig del treball. 

EMBROLLAIRE: Que intenta d’enganyar posant confusió, especialment jugar brut, fer trampes.

ENSOPIT: Mancat d'animació, poc vital, que no és divertit. Avorrit.

ENSUMALLUFES: Es diu d'una persona massa curiosa. 

ENVEJÓS: Que té desig d’allò que un altre posseeix. 

ENZE: Persona aturata, sense iniciativa ni enteniment. 

ESBIRRO: Que té per missió privar de llibertat, turmentar. 

ESCALFACADIRES: Que no troba mai l’hora d’alçar-se, especialment en una visita. 

ESCÒRIA: Gent despreciable.

ESQUENADRET: Gandul, que no treballa ni li interesa treballar. 

ESTAQUIROT: Inútil, que fa nosa. 

ESTÚPID: D'escassa intel.ligència. Toix en alt grau. 

FANFARRÓ: Que fa ostentació vana de les seves accions o qualitats.

FASTIGÓS: Que produeix fàstic, sentiment desagradable, que repugna. 

FATXENDA: Persona presumptuosa, amb fums.

FIGAFLOR: Amb poc caràcter i decisió, poruc. 

FLASCA: Mancada de fermesa, que es deixa entabanar amb facilitat.

FLEUMA: Persona fluixa de caràcter i d'energia, fàcilment influenciable. 

FLIPAT: Que està sota els efectes d'una droga.

GALIFARDEU: Home que és temut per la seva força, la seva maldat.

GAMARÚS: Persona molt rude. 

GANÀPIA: Inmadur, que fa coses pròpies d’un infant.

GATA MAULA: Que sap dissimular les seves intencions.

GUILOPO: Hàbil, astut, que obra amb mala intenció.

IGNORANT: Que no té coneixement sobre alguna cosa.

ÌNSÀ: No sa del cap, mancat de raó, boig. 

INSOLENT: Que no és respectuós o que és desvergonyit.

ISARD: Dit de la persona esquerpa. 

LELO: Col·loquialment beneit, ximple, curt d'enteniment.

LILA: Curt d'enteniment.

LLAGASTA: Persona pesada i empipadora, que no calla mai.

LLANUT: Ignorant, neci. 

LLEPACULS: Aquell que és adulador, que fa la pilota. 

LLEPAFILS: Molt maniàtic i escrupulós amb el menjar.

LLONDRO: Persona d'intel·ligència obtusa. 

LLUÇ: Curt, parat, que no és espavilat o deseixit.

MAIMÓ: Que fa les coses amb una gran lentitud, molt a poc a poc. 

MALFACTOR: Que comet actes criminals.

MALPARIT/DA: Mala persona, malnat(da) o mal nascut(da).

MANDRÓS: Que no vol treballar o no compleix la seva feina per falta d'atenció o d'interès.

MANTA: Que fuig del treball. 

MARMANYER: Persona xerraire i embullosa.

MERDA SECA: Inútil, de poca categoria. 

MEUCA: Prostituta. 

MILHOMES: El qui es creu apte per a tot, que en tot vol intervenir, de tot vol saber, etc.

MILOCA: Que aparenta molt i és en realitat poca cosa.

MITJA MERDA: Persona que no defensa cap opinió, ni fa cap acte que exigeixi una certa fermesa de caràcter, valentia, preocupació, etc.

MITJACERILLA: Col·loquialment,home escanyolit i insignificant.

MOCÓS: Infant, criatura, especialment quan pretén obrar com una persona gran.

MURRI:  Sagaç, hàbil per a aconseguir el que vol. Que actua sense honradesa o amb males arts.

NAPBUF: Es fa servir per referir-se a una persona baixeta i petita de manera despectiva.

NAS DE CARXOFA: S'usa per a dir que algú té un nas molt gran. 

NAS DE LLORO: Tenir el nas molt corbat. 

NYÈBIT: Aquell que no té la menor distinció, que no val per a res.

NYICRIS: Persona que és fluixa, escanyolida, poca cosa i dèbil.

PALLÚS: Aturat, sense agudesa intel·lectual. 

PANXACONTENTA: Aquell que no s'amoïna per res, despreocupat. 

PAPARRA: Persona molt enganxosa, difícil d'esquivar. 

PASSERELL: Inexpert, novell en alguna activitat o àmbit determinat. 

PASTANAGA: Que té poc seny. 

PEC: Neci, no gens intel·ligent.

PELACANYES: Persona pobra i sense manera fixa de guanyar-se la vida.

PENQUES: Que té barra, atreviment desvergonyit .

PEPA: Aquell que es un beneït.

PERDULARI: Persona molt deixada i molt degradada moralment. 

PEREPUNYETES: Exageradament minuciós i exigent.

PESAT: Molest, enfadós, que un voldria treure’s de sobre. 

PETULANT: D'una immodèstia arrogant, insolent.

PINXO: El que va de valent/dolent. 

PIXAVÍ: Fa referèmcia a algú molt presumit. 

POCA-SOLTA: Poc formal. 

POCA-TRAÇA: Que no té gaire habilitat o traça per fer les coses. 

POLLÓS: Que va brut, que manca de netedat. 

POLTRÓ: Peresós. 

PÒTOL: Que no té ni casa ni feina i que va d'una banda a l'altra vivint de manera miserable. 

PUTXINEL·LI: Que es deixa manipular pels altres. 

RABASSUT: Que és molt gruixut en relació amb l'alçada 

RABIÜT / RABIÓS: Que s'enrabia amb molta facilitat. 

RAMPELLUT: Que obra per impulsos sobtats i violents.

RONYÓS/A: Figuradament Avar, gasiu, mesquí. 

SABATASES: Molt curt d’enteniment.

SANGONERA: Persona que viu, que s’enriqueix, a despeses d’altres, exhaurint-les. 

SAPASTRE: Aquell/a que fa la feina malament. 

SÒMINES: Que té poca capacitat o agilitat mental. 

TABALOT: Que obra esvalotadament, lleugerament, amb poc seny. 

TALÒS: Persona obtusa, espessa, toixa, mancada de vivor. 

TANOCA: Poc llest, sense gaire intel·ligència i que es deixa influenciar pels altres. 

TARAL·LIROT: Persona poc seriosa, no gens formal.

TITELLA: Que es deixa manipular. 

TÒFOL: Persona parada, sense iniciativa i, sovint, curta d'enteniment.

TOIX: D’escassa o obtusa intel·ligència; estúpid.

TORRACOLLONS: Que molesta, es fa pesada i és difícil de suportar.

TORRAFAVES: Emprenyador, que molesta molt. 

TOSSUT: Que es manté molt ferm en les seves idees o intencions, fins i tot si són errònies o falses.

TÒTIL: Persona babaua, encantada, curta d’enteniment. 

TREPITJAFARIGOLES: Algú que és de ciutat i que quan va al camp es pensa que és més rural que els mateixos autòctons. 

TRINXERAIRE: Jove desemparat que va vagabundejant pels carrers.

TROLERO: Familiarment, mentider, que no diu la veritat. 

TROS D'ASE: D'enteniment obtús, no gens intel·ligent. 

TROS DE QUÒNIAM: De poc enginy o de falta d'intel·ligència. 

VERBÓS: Que diu les coses amb massa paraules.

XIMPLET: Curt d'enteniment. 

XITXAREL·LO: Noi jove i inexpert, que pretén actuar com un adult.

© 2023 lecturaencatalà.cat